Existe l'egoisme saludable?
Quan un s'oblida d'ell mateix per a complaure o atendre l'altre, la relació es desequilibra generant culpa, frustració, insatisfacció...
En la nostra cultura l'egoisme sempre té una connotació negativa. Ser egoista vol dir pensar tant sols en un mateix. Des de petits ens inculquen que hem de compartir amb els altres, però Quan un s'oblida d'ell mateix per complaure o atendre l'altre, la relació es desequilibra generant culpa, frustració, insatisfacció, etc… Existeix doncs una manera d'egoísmo sa?
Quan fem alguna cosa per un altre (parella, fills, companys de feina, caps o pel teu veí) sense que t'ho hagi demanat i després li reclames la seva gratitud, el fas sentir doblement culpable: per una banda per haver-te obligat a fer quelcom que els corresponia a ells i per l'altra per haver-se mostrat de manera descortès davant tanta amabilitat per part teva.
Quan dónes sense límit sentint que no estàs atesa a les teves pròpies necessitats o quan actues sacrificant-te i no obtens la gratitud esperada de l'altre, et tornes víctima i botxí alhora.. Les persones que es sacrifiquen sense límit esperant l'atenció dels altres no només se senten malament per sentir-se esgotades, sinó que a més solen comportar-se com a víctimes provocant tot el que temen: el rebuig per part de les persones per les quals s'estan sacrificant. -”Ningú m'agraeix l'esforç…”
Aquest “altruisme insà” deixa l'altre en situació de deute no sol·licitat. La comunicació que genera culpa pot adquirir molts altres formats: - ”Tot ho he de fer jo”, - “Aquí, ningú s'encarrega de res”, o la més cruel... la reprobació: - ”Sí, està bé has intentat doblegar la roba, però podries haver-ho fet millor, això es fa així...”, amb la qual aconsegueixes no només fer sentir a l'altre que no està a l'altura, sinó que també li fas sentir que mai arribarà a ser suficient.
A la vegada Quan no ets capaç d'anteposar les teves necessitats a les dels altres, pots sentir frustració per no tenir espai per a tu i culpabilitat quan voldries dir “no” però no ho aconsegueixes.. El pitjor és la sensació d'esgotament que generen el no cuidar-se i la gestió emocional de tot el que això produeix.
Per establir una relació sana amb nosaltres mateixos i equilibrada amb les persones que ens envolten hem de començar a practicar l'egoisme sa. Per poder atendre els altres hem d'evitar esgotar-nos, per poder estar en les millors condicions, Us animo a practicar l'egoisme sa amb aquests quatre consells:
Què prefereixes tu, menjar en un bufet lliure, on trobes molta quantitat però poca qualitat; o en un menú degustació, on trobes deliciosos menjars cuinats, preparats i servits amb la màxima exquisitez, però en petites quantitats?.
Donar sense límit és valorar-se molt poc. Quan decideixes a quines persones, quines coses, quan i com pots ser sol·lícit, la teva voluntat d'ajudar, atendre o complaure cobra valor.
Fes el que et vingui de gust sense esperar res a canvi.
Dir sempre “sí” als altres, és dir-se “no” a un mateix.
Si no et sents disposat, prova a dir: “m'encantaria, però no puc”; -M'agradaria quedar-me amb el teu gos durant les vacances, però em ve molt malament -M'agradaria redactar l'informe però tinc coses a fer -Entenc que vulguis que et presti el meu cotxe, però el necessito avui.
Per poder donar el millor de tu, t'has de cuidar.
Reserva un espai al teu dia per al plaer. Si no aconsegueixes planificar-ho, viu el teu dia, atura't al migdia i revisa si durant el matí ha succeït alguna cosa espontàniament. En cas contrari, crea de manera voluntària la sensació, concedint-te un petitíssim caprici.
Com et puc ajudar??
De vegades, Per molt que intentem resoldre el nostre problema, només acabem fent-lo encara més complicat., És llavors quan és aconsellable buscar ajuda professional.
Sobre mi
Sóc Maribel de Maya, Sóc psicòleg clínic, i la meva vocació és ajudar i donar suport a individus, organitzacions i grups en el desenvolupament, la restauració i el manteniment del seu benestar mitjançant el model de la Terapia estratègica breu
Política de privacitat © Drets d'autor 2022