PRACTICA L’EGOISME SA

PRACTICA L’EGOISME SA

Salut i autocura

En la nostra cultura l’egoisme sempre té una connotació negativa. Ser egoista vol dir pensar tan sols en un mateix. Des de petits ens inculquen que hem de compartir amb els altres, però quan un s’oblida de si mateix per complaure o atendre a l’altre, la relació es desequilibra generant culpa, frustració, insatisfacció, etc … Existeix doncs una manera d’egoisme sa?

Del sacrifici a la victimització

 Quan fem alguna cosa per un altre (parella, fills, companys de treball, caps o per la teva veí) ​​sense que t’ho hagi demanat i després li reclames la seva gratitud, li fas sentir doblement culpable: d’una banda per haver-te obligat a fer alguna cosa que els corresponia a ells i per l’altre per haver-se mostrat en mode descortès davant de tanta amabilitat per part teva.

“La suprema felicitat de la vida és saber que ets estimat per tu mateix o, més exactament, tot i tu mateix. Victor Hugo –

– MM

Quan dónes sense límit sentint que no estàs atenent a les necessitats particulars o quan actues sacrificándote i no obtens la gratitud esperada de l’altre, et tornes víctima i botxí alhora. Les persones que es sacrifiquen sense límit esperant l’atenció dels altres no només se senten malament per sentir-esgotades, sinó que a més solen comportar-se com a víctimes provocant tot el que temen: el rebuig per part de les persones per les que s’estan sacrificant. – “Ningú em agraeix l’esforç …”

L’egoisme insà i la culpa  

Aquest “altruisme insà” deixa l’altre en situació de deute no sol·licitada. La comunicació que genera culpa pot adquirir molts altres formats: – “Tot ho he de fer jo”, – “Aquí, ningú s’encarrega de res”, o la més cruel … la reprovació: – “Si, està bé has intentat doblegar la roba, però ho podries haver fet millor, això es fa així … “, amb la qual aconsegueixes no només fer sentir a l’altre que no està a l’altura, sinó que també li fas sentir que mai arribarà a ser suficient. Al seu torn quan no ets capaç d’anteposar les seves necessitats a les dels altres pots sentir frustració per no tenir espai per a tu i culpa quan volguessis dir “no” però no ho aconsegueixes.

El pitjor és la sensació d’esgotament que generen el no tenir cura d’un mateix i la gestió emocional de tot el que això produeix. “L’egoisme sa consisteix a respectar les pròpies necessitats i sentiments encara que els altres no ho facin. Sobretot si els altres no ho fan. -Richard i Rachael Heller

– MM

Com aconseguir establir límits sans

Per establir una relació sana amb nosaltres mateixos i equilibrada amb les persones que ens envolten hem de començar a practicar l’egoisme sa. Per poder atendre els altres hem d’evitar esgotar-nos, per poder estar en les millors condicions, us animo a practicar l’egoisme sa amb aquests quatre tips:

1.- El gratuït no es valora

Què prefereixes tu, menjar en un bufet lliure, on trobes molta quantitat però poca qualitat; o en un menú degustació, on trobes deliciosos menjars cuinats, preparats i servits amb la màxima exquisidesa, però en petites quantitats ?. Donar sense límit és valorar molt poc. Quan decideixes a quines persones, quines coses, quan i com pots estar sol·lícit, la teva voluntat d’ajudar, atendre o complaure cobra valor.

2.-Evita generar expectatives

Fes el que et neixi sense esperar res a canvi.

“Esperar que els altres et tractin com tu ho faries és com esperar que un tigre no et debore pel fet de ser vegetarià. -Bruce Lee

– MM

3.-Aprèn a dir “no”

Dir sempre “si” els altres, és dir-se “no” a un mateix. Si no et sents disposat, prova a dir: “m’encantaria, però no puc”; per exemple: “-M’agradaria quedar-me amb el teu gos durant les vacances, però em ve molt malament”, “-M’agradaria redactar l’informe però tinc coses a fer”, “-Entenc que vulguis que et presti el meu cotxe, però ho necessito avui “.

4.-Consenteix-te

Per poder donar el millor, t’has de consentir. Reserva un espai en el teu dia per al plaer. Si no aconsegueixes planificar-, viu el teu dia, atura’t al migdia i revisa si durant el matí ha passat una cosa espontàniament. En cas contrari, crea de manera voluntària la sensació, concediéndote un petitíssim caprici.

Explica’m com vas amb això!

Maribel de Maya.

Psicòloga General Sanitària col. núm. 21.754.

Psicoterapeuta Oficial del Centre de Teràpia Estratègica

Related Posts

No Comments

Leave a Comment

Your email address will not be published.